Innovar: cosa de tothom.(*)

El passat dijous 19 de gener es va presentar “Xarxes pel canvi” una iniciativa liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona en la que hi col·laboren l’ICE de la UAB, l’associació de mestres Rosa Sensat i Escola Nova 21.

La presentació va fer èmfasi en l’equitat. Vinculant innovació educativa i equitat es posen les bases per fer front a la creixent desigualtat social existent a la ciutat. La posada en escena va fer explícit un valor clau per a tot desenvolupament que afecti persones i equips: la col·laboració per aconseguir propòsits compartits.

L’acte va començar amb la presentació dels resultats d’una enquesta sobre l’estat de la innovació als centres educatius públics de la ciutat de Barcelona, realitzada pel mateix Consorci.

Les dades de l’enquesta mostren la responsabilitat dels equips docents i alhora el seus interès per la millora:

  • el 94% dels centres estan implementant innovacions,
    • d’aquestes centres un 67% la innovació implica a tot l’equip educatiu,
    • un 18% implica a algun dels docents de l’equip educatiu
    • en un 14,4% dels centres hi ha un equip impulsor.
  • Hi ha més de 56 xarxes en les que hi participen els centres públics de Barcelona.

Pel que fa al suport i acompanyament que els centres consideren necessari, entre d’altres:

  • Un 77,5% valora un treball intern sobre el Projecte Educatiu de Centre
  • Un 64,8% valora la formació permanent com a factor dinamitzador
  • Un 61% demana formació directa
  • Un 53,1% considera important l’aprenentatge cooperatiu

En la presentació de les Xarxes pel canvi estaven gairebé tots els centres públics de Barcelona, representats per els seus equips directius. Ara bé, no tots els centres presents formen part de les xarxes. Vol dir això que els centres que, en aquests moments, no estan a Xarxes pel canvi no són innovadors? De cap manera. Per altra banda, estar a Xarxes pel canvi significa que ets un centre innovador? Necessàriament tampoc.

Formar part de les xarxes no hauria de tenir res a veure amb el màrqueting per competir amb l’escola del costat; al contrari, hauria de suposar tenir la humilitat, la flexibilitat i la resiliència suficients com per poder compartir i contrastar pràctiques i idees de forma acompanyada.

Les escoles públiques que formen part d’aquestes xarxes, compten amb el suport del projecte Eines pel canvi, a través del qual el Consorci posa a disposició d’aquests centres una mentoria que acompanya durant el procés.

Xarxes pel canvi no és un club de notables ni exclusiu, sinó un recurs, un espai d’influència, d’impuls, d’intercanvi i aprenentatge que pretén desterrar d’alguns imaginaris la necessitat de ser millor que els del costat i restablir la convicció que essent tots millors cadascú també serà millor.

Sense rigor la innovació resulta aparent

Els resultats de l’enquesta contrastats amb un cert coneixement de la situació als centres educatius fa pensar que som davant d’un gran repte. Veiem la punta de l’iceberg però la massa important de material es troba fora de la vista.

La innovació profunda es genera en el si de cada centre, en el si de cada aula, en el si de la mentalitat de cada mestre i de cada equip educatiu. Aquesta serà possible si es facilita abordar de manera sistemàtica i no traumàtica,  les idees i les pràctiques de tots els membres de l’equip i, alhora, es potencia que cada membre estigui disposat a influenciar i ser influenciat en una actitud indagadora sobre allò que es fa i es diu.

Sóc dels que pensen que aquests canvis són culturals, i per tant necessiten canviar o revisar els significats sobre certes coses que ara són normals per nosaltres. Per posar un exemple, la distancia que hi ha entre el significat que Vygotsky atorgava a les idees inicials de l’alumnat i el significat que s’atorga a les avaluacions inicials.

De la implantació de la LOG SE vam aprendre que un canvi educatiu sense llei d’acompanyament, té efectes molt limitats. També vam experimentar les mancances de la formació en cascada. Per exemple, si es pretenia estendre una mirada crítica sobre l’aprenentatge memorístic, els resultats van ser minsos.

Penso que innovar necessita molta conversa indagatòria utilitzant treballs d’alumnes i documentació d’aula, conversa feta amb cura, basada en les practiques, informada des de la recerca educativa i focalitzant aquesta conversa amb un propòsit compartit.

Algunes de les preguntes que, al meu entendre, els equips s’hauran de plantejar són entre altres:

En quines evidències es basen les pràctiques docents que afirmen que els nens aprenen sols? Com es vincula la no intervenció del mestre amb el foment de l’autonomia personal de l’estudiant? Com es contagia la passió per llegir? O perfer-se preguntes? O per la geometria? O per…? Com es realitzen el processos de presa de consciència per part de l’alumne? Si tot es basa en les necessitats dels nens i les nenes, com s’amplia el seu camp de necessitats? Com s’incorpora l’estudi i la comprensió de la realitat en els ambients? Informació és coneixement?  Com s’aprèn  a ampliar la gamma de llenguatges de forma que permetin representar el pensament propi? Què s’entén per experiència, per experimentar, per experiment? Es coneixen els darrers avenços en el camp de la didàctica de les ciències? Es fa filosofia? On són els espais per reflexionar sobre l’ús de la llengua?…(1)

Trobar respostes a cada una d’aquestes preguntes és un treball exigent i alhora emocionant, però les respostes tenen poc recorregut si es fan en solitud. És per això que un dels primers reptes que planteja la innovació és la d’aconseguir que els equips docents es constitueixin en comunitats de pràctica.

Quin lideratge?

Cada mestre, cada equip directiu, cada coordinació, també els agents externs, exercim funcions de lideratge. Trobo molt interessant la perspectiva que fa més de quinze anys va obrir Fritjof Capra(2) (impulsor del Ecoliteracy center(3)):

La otra clase de liderazgo consiste en facilitar la emergencia de novedad, lo cual significa crear condiciones más que imponer direcciones, así como usar el poder de la autoridad para conferir poder a otros. Ambas clases de liderazgo están relacionades con la creatividad. Ser líder significa, crear una visión, significa ir a donde nadie a ido antes, significa capacitar a la comunidad como un todo para crear algo nuevo. Facilitar la emergència equivale a facilitar la creatividad.(…)”(4)

 Crear les condicions que permetin l’emergència de la novetat, quina idea tant potent per parlar de lideratge perquè ens posa a tots en peu d’igualtat -cadascú des del lloc que ocupa en el sistema- a l’hora d’assumir les responsabilitats i col·laborar per disposar d’una educació en la que els nostres alumnes aprenguin més i millor.

David Vilalta Murillo  @davidvilalta
Mestre, màster en recerca de didàctica de les matemàtiques i les ciències. Unitat de formació permanent de l’ICE de la UAB

Bibliografia

  • Vilalta Murillo,D. (2016) “Algunes reflexions al voltant de posar l’alumne al centre de l’aprenentatge” a “Escenaris nous, aprenentatges nous” Dossier Graó.
  • Fritjof Capra https://youtu.be/Mmy-2nq7EWs
  • Ecoliteracy center https://www.ecoliteracy.org/about
  • Capra,F. (2002) “Las Conexiones ocultas” “Implicaciones sociales, medioambientales, económicas y biológicas de una nueva visión dle mundo”. Anagrama. Barcelona.

(*) Els cometaris de la Carme Pablo, han contribuït a una notable millora d’aquest article.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s