Aprenentatge profund: el món de la vida de l’aula. El sentit de conviure aprenent.

VI Jdes La Cultura Matemàtica de les PersonesAquest cap de setmana l’equip “La Cultura matemàtica de les Persones” ha reunit més de 250 persones en les seves VI jornades estatals que s’han realitzat a Barcelona, gràcies a la col·laboració entre Blanquerna i l’ICE de la UAB.

Durant les jornades si han presentat tres ponències per part de Mestres y escoles que formen part de l’equip i 29 experiències de Mestres i escoles que estan relacionades amb les idees i practiques de “La Cultura Matemàtica de les Persones”

Ens hem reunit persones de l’Aragó, del País Basc, de Navarra, de Sevilla, del País Valencia, de les Illes i de Catalunya. Un dia i mig d’intercanvis, de retrobaments i complicitats, d’admiracions i emocions, de coneixement i saviesa. També de reptes, molts reptes.

En Benigno, empresari, en la conferencia inicial ja ens va dir que “un projecte és quelcom que ens porta més enllà del que tenim ara” i ens advertia que en tota organització humana es produeix col·lisió d’interessos, entre persones i grups, també gelosia i rebots.

Les companyes de l’escola Riera de Sant Pere de Ribes argumentaven que la seva escola es mou en “un caos ordenat” que “el sentit de l’escola és l’escola que millora, l’escola que aprèn”.

Els companys de l’escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera, obriren la seva ponència afirmant que “ quan són ells (els alumnes) els que tenen la oportunitat d’interrogar-se i preguntar a la realitat, les seves preguntes sempre ens sorprenen” Ens van presentar un exemple de coherència entre les practiques professionals dels Mestres a educació infantil, a primària i a secundària. Tothom vam admirar l’exemple del treball sobre la taula periòdica dels elements amb preguntes de l’estil l’Oxigen diu alguna cosa sobre mi?

L’Antònia F. de l’escola Serralavella i l’Helena F. de l’escola Bellaterra ens van capbussar en la complexitat de mirar “l’aula com a un sistema social emergent” entre moltes coses profundes ens van argumentar amb pels i senyals vinculades a les seves practiques d’aula: “ens interessa cuidar el grup perquè ens interessen les necessitats de les persones, de cada una d’elles”. “Hi ha entorns que faciliten la intel·ligència de nivell superior i entorns que la suprimeixen”. “l’activitat matemàtica forma part d’un teixit de connexions

Del grup d’experiències en el que vaig participar (hi havia 10 grups) destaco un denominador comú a les tres experiències; tant l’Esther de l’escola Collserola de Sant Cugat, com l’Oriol de l’escola Virolet de Sabadell, com en Jon i la Mari Jose de l’escola d’Antzuola, Guipuzcoa; van coincidir en que dediquen molt de temps per intentar comprendre el que diuen i escriuen els seus alumnes com una forma de donar valor a la seva lògica, les seva coherència, la seva persona i poder preparar devolucions. Crec que aquesta és una habilitat que demana saviesa per part dels Mestres i em fa l’efecte que està entrant en des ús.

Un clam al cel

Dissabte al matí després de les ponències es va organitzar una deliberació. Van sortit molt temes, tots ells importants. Però jo en destacaré un perquè al meu entendre és clau per posar l’escola pública al lloc que es mereix i que la societat li demana. Es tracta de convertir els equips educatius en comunitats professionals que indaguen sobre el que fan, reflexionen, que cerquen comprendre l’alumnat i preparen retorns, situacions , etc. per aportar amb sensibilitat; també ajudats des de l’exterior. Les ponències traspuaven equips docents amb temps d’experiència, potser per aquest motiu i perquè moltes de les persones que van assistir estan compromeses en processos de millora en el seu centre, en el plenari, entre moltes altres qüestions, van aparèixer les següents preguntes:

  1. Com aconseguir crear espais de reflexió al claustre?
  2. Com aconseguiu crear situacions de reflexió i de compartir al claustre?
  3. Teniu espais per compartir els diferents projectes d’aula entre mestres?
  4. Com us organitzeu a les exclusives del migdia? Quines comissions de treball teniu?
  5. Com pot l’escola trobar la regularitat en les persones? ¿Como encontrar un patron si todos somos distintos? Quant temps fa que treballeu així?
  6. Tot el claustre està implicat amb aquesta manera de fer?
  7. La formació dels docents, sobre quins eixos s’entoma? Hi participa tothom?
  8. Com formen els nous mestres sobre aquesta metodologia?
  9. Quina és la clau per establir aquesta fantàstica relació E. Infantil-Primària/Secundària?
  10. Com podem crear inquietuds entre els mestres a fi de que aquest mètode d’aprenentatge s’arribi a implantar sense dubtes a l’escola, de manera íntegra i global?

Si hi ha tanta pregunta, al meu entendre vol dir que és un tema que interessa.

Aviat treurem un llibre digital amb el màxim de la informació que va córrer per l’espai de Blanquerna durant aquest dia i mig. Mentrestant moltes gràcies i força a la gent que hi vam assistir; em fa l’efecte que vam sortir amb les piles carregades per continuar millorant l’educació pública del lloc on cadascú treballa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s