Materials didàctics per aprendre matemàtiques, d’entrada: NO, GRÀCIES!

Collective Psyche

Collective Psyche

Noto una certa febre professional: es tracta de la cerca del material que facilitarà l’aprenentatge de les matemàtiques. En alguns casos, aquesta cerca porta a escoles i mestres a fer importants despeses en marques determinades i/o en formacions que supleixen la poca que fa l’administració educativa. Considero que és una febre de creixement perquè qui conec que presenta aquest símptoma cerca el millor pels seus alumnes.

Entre els defensors s’arriba a firmar que els seus materials, quan estan en mans dels nens, tenen propietats màgiques. Ara bé, observant-los i situant-los en un marc curricular i en el tipus d’acció que li suposa a l’alumne et trobes que en la majoria dels casos:

  • Els materials centren les matemàtiques com una matèria que es basa en el fer per desenvolupar procediments, mètodes, aptituds regles, algoritmes…; això sí es cerca que els nens pensin però es tracta de fomentar un pensament restrenyit destinat a l’adopció del procediment adequat.
  • Donat que els materials es concebeixen a partir de l’abstracció de situacions reals, aquesta manca de context fan que la matemàtica es presenti com una matèria tancada en sí mateixa. Quan el llenguatge matemàtic és una forma de conèixer i de reflexionar sobre la realitat real (perdó per la redundància)
  • Aquesta desconnexió de la realitat, fa que la realitat que viuen els alumnes siguin els mateixos materials; constituïnt una nova edició de la vella tradició escolar d’una matemàtica tancada en els llibres i desconnectada del món. Caldrà preguntar-se quin sentit construeixen els nens en aquestes situacions.
  • Per la seva força atractiva i/o símbólica els materials fomenten un aprenentatge impersonal, on l’alumne es veu obligat a possar-se en el cap de qui se’l va inventar, comprendre i acceptar un raonament que li és aliè, havent de renunciar, sense més, als seus primers significats si vol tenir éxit. Des d’una perspectiva integral, aquestes situacions generen sentiments de submisió que poden arribar a bloquejar la iniciativa personal, a més d’empetitr el camp e pensament.
  • Sovint són activitats individuals, en les que es produeix poca deliberació entre iguals i contrast   d’idees amb la cultura.

Si voleu veure un exemple podeu accedir a aquest clicar aquí

Segons Carlos Gallego, “l’alfabetització(matemàtica) seria la capacitat individual per identificar i entendre el paper que les matemàtiques tenen en el món, fer judicis ben fundats i usar les matemàtiques i implicar-s’hi en aquells moments en què es presentin necessitats en la vida de cada individu com a ciutadà constructiu, compromès i reflexiu”

Per aprofundir en aquesta forma de portar la cultura matemàtica a les escoles podeu clicar aquí

Si n’estàs interessat els propers 23 i 24 d’octubre organitzem les VI Jornades estatals de “La Cultura Matemàtica de les Persones” a Blanquerna, Barcelona.

El Lema de les jornades és: “El món de la vida de l’aula. El sentit de conviure aprenent”

Per a més informació i inscripcions clica aquí

Bibliografia:

Gallego,C (2008): Alfabetització matemàtica i comunitats escolars. Temps d’edicació, 34, pp. 29-66; Universitat de Batcelona.

Bishop, A.J. (1999): Enculturación matemática. La educación matemática desde una perspectiva cultural. Temas de Educación. Paidós. Barcelona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s