El futur de l’educació és ara

moble ikea

El futur de l’educació és ara.

Aportació feta al grup de debat 4: “Educació del futur i futur de l’educació” de la XXIII jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya que es celebrarà el proper 9 de novembre a Lleida amb el lema: “Jovent i educació en l’era de la globalització”

L’educació del futur es fa cada dia, quan de bon matí s’encenen els llums de cada casa i ens aixequem. Es fa a les placetes, a la radio, al carrer, als bars, als museus, als teatres, al Parlament… a les escoles i als centres educatius del país. Des del naixement fins al final de les nostres vides.

I quin rol hi juguen els centres educatius? Al meu entendre, submergir l’alumnat.

Submergir-lo en què?

En aquelles pràctiques culturals que han permès a la nostra especie arribar on ara som.

Una pràctica cultural bàsica és la de trobar-se i deliberar. Aquesta ha permès l’aparició del llenguatge i amb ell la comprensió, l’anticipació i la projecció, facilitant la supervivència del nostres ancestres.

Augmentar el temps perquè l’alumnat deliberi juntament amb el seu professorat comporta conseqüències estructurals, tan horàries com de concepció sobre les àrees de coneixement. La deliberació ens allunya del coneixement enllaunat que s’adminstra en dosis, mentre ens acosta a l’interés perquè, a les aules, s’expressi i progressi la subjectivitat de cada alumne.

Ara bé no hi ha deliberació sense comprensió. De la mateixa manera que no hi comprensió sense explicació: qui explica mostra com organitza el seu pensament, quina representació es fa d’allò sobre el que es delibera. Alhora, comprendre també comporta conèixer millor tan a un mateix com a l’altre: les seves finalitats, intencions, sentiments, actituds.

Aprendre a deliberar ens allunya d’ensenyar pensament pensat mentre ens acosta a fomentar una ciutadania capaç de pensar per si mateixa i amb els altres. Per deliberar cal comprensió i compartir algun projecte.

Fer-se competent, aprendre matemàtiques, ciències, literatura, sensibilitzar-se en l’art i el pensament, a les nostres aules i llars… no podria constituir un reflex del procés deliberatiu que ha estat la història del pensament humà. Una història prenyada de vivències, d’experiències, de maneres de fer, de dir, de pensar, una història a vessar de debats, polèmiques, interessos, una història de subjectivitats expressades i més o menys compartides.

Deixar d’ensenyar el coneixement enllaunat, no representa perdre rigor ni fer una “escola de plastilina”. Planificar temps per trobar-se i deliberar a les aules i sales de professorat del nostre país suposa reorientar l’ensenyament vers un futur que ja és present.

Si el grau d’autonomia que està vinculat a la llibertat de pensament i a la tecnologia disponible, es deriva de processos deliberatius-comprensius. Si sabem, com sabem, que la incertesa del futur es dirimeix dia a dia en les deliberacions del present. Com és que aquesta pràctica és tan poc present en el nostre sistema educatiu?

Penso que l’estructura del sistema, a través del disseny de plantilles, dels perfils professionals, del disseny de polítiques de formació permanent del professorat demanen una profunda reflexió, des de l’escola bressol fins a les facultats universitàries.

El futur és ara, tenim escoles Bressol, escoles d’Educació Infantil i Primària i Instituts que ens ho mostren.

David Vilalta Murillo (ICE de la UAB)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s