LOMCE: que no ens aixequin la camisa!

Els canvis  socials i tecnològics demanen una actualització de l’educació. La crisi econòmica i de valors que vivim accentuen aquesta necessitat; ara bé, aquesta llei no és la resposta adequada.

wert-espac3b1olizarCal situar la llei de PP en un context de debilitat dels referents progressistes i d’augment d’influència dels valors tradicionals de la dreta. Les massives manifestacions contra els matrimonis homosexuals a França, on l’extrema dreta ocupa seus de partits democràtics, amenaça i agredeix violentament a persones, en són un exemple. La LOMCE, concebuda a la FAES, és una llei que ens retorna a una estructura d’estat, unes concepcions i unes tradicions predemocràtiques. Les paraules del ministre: “muy buena tiene que ser la ley si la izquierda la critica tanto” són un exemple d’aquest tarannà.

En el terreny educatiu, la llei representa una visió tecnocràtica de l’educació que la pretén millorar allunyada de centres, equips docents i del coneixement professional. Ara bé fins i tot dins d’una perspectiva tècnica, és carrinclona quan el ministre expressa: “lo que no se mide es imposible de valorar”  Des de la mateixa OCDE es fan recerques que aborden aspectes que es poden mesurar i altres que no, amb la finalitat que l’avaluació sigui un mecanisme de retroalimentació positiva tant per l’alumnat com pel professorat, els centres i el sistema.

Llegint propostes del Parlament Europeu sobre l’abandonament escolar prematur, un entén que millorar la qualitat educativa necessita d’un consens social i d’inversions.

Millorar l’educació pública suposa dissenyar polítiques de formació permanent del professorat que es basin en el seu acompanyament per a introduir  innovacions que suposin que l’alumnat convisqui a les aules interrogant-se sobre el món, pensant, comunicant-se amb els seus iguals i amb les altres generacions d’indrets propers o distants; posant al seu abast el màxim de tecnologies. Millorar la qualitat de l’educació passa perquè les plantilles dels centres i els horaris de mestres i professorat tinguin els recursos suficients per reflexionar sobre com pensen, senten i conviuen els seus alumnes, també per planificar conjuntament i generar projecte de centre.

Sentir parlar al ministre Wert em fa pensar en Wittgenstein i en Hannah Arent. Wittgenstein ens parla de jocs del llenguatge per explicar-nos que “imaginar-se un llenguatge és imaginar-se una forma de vida” i que una explicació s’ha d’entendre des dels jocs de llenguatge que donen sentit a l’explicació, és a dir: conceptes com qualitat educativa, o avaluació (per posar dos exemples) tenen un sentit molt diferent segons qui els expressi.

D’Hannah Arendt rescato el passatge: “mediante la acción y el discurso, los hombres muestran quiénes son, revelan activamente su única y personal identidad y hacen su aparición en el mundo humano” Les accions del Partit Popular és resumeixen en el desmantellament continuat de centres públics de formació permanent del professorat com il·lustra aquest titular: “Quercus pide que no se cierre el Centro de Profesores”; el discurs ja el coneixeu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s