Un patchwork de mil històries d’amor

Un patchwork d'històries d'amor

Mestres per Bòsnia ha estat una història teixida per moltes històries d’amor; i l’amor (malgré tout) és d’aquelles coses que ens caracteritzen com a especie humana. L’amor emergeix. I crec que cadascú de nosaltres podria explicar les seves múltiples històries d’amor que ha viscut vinculades a BiH.

Mestres per Bòsnia va emergir de la negació a acceptar uns fets ignominiosos combinada amb la passió per fer alguna cosa amb esperit de ciutadania. Tot el que hem fet ha estat gràcies a la conjunció de la generositat milers de persones, la majoria d’elles anònimes, també d’institucions i associacions. Ningú de nosaltres sabia el que acabaríem aconseguint.

1. Sempre hem combinat objectius amplis, gairebé inabastables amb objectius concrets.
a. Denunciar l’agressió i pressionar governs i organismes internacionals a l’hora que portàvem sabates per a les nenes i nenes refugiades del Podrinje.
b. Contribuir al restabliment de les relacions humanes i professionals de mestres de totes les entitats de BiH, contribuir al retorn en clau re reconciliació, contribuir a la reconstrució de l’educació; mentres reconstruíem edificis, portàvem materials, organitzàvem estades de Mestres a Catalunya i seminaris a BiH.

2. Sempre ens hem preocupat perquè tothom qui contribuís rebés algun retorn, clar, concret, que li permetés visualitzar la importància (més enllà de la mida) de la seva contribució

3. Hem sabut combinar el fer lloc a la gent que arribava i el seu re coneixement amb el manteniment d’uns valors que prenyaven les nostres accions.

4. Hem volgut ser barats i defugir de paternalismes. També hem tingut l’empatia suficient com per no sembrar falses il·lusions ni aquí, ni a les persones de Bòsnia.

5.Penso que hem sabut fer de mirall, comprometen-nos allà on trobàvem compromís.

6. Hem sabut col·laborar amb Europa per Bòsnia, Plataforma per Kosovo, Bòsnia Viva, ONCE i moltes d’altres associacions…

7. També hem sabut superar força adversitats.

Avui (4 de maig de 2013), 18 anys després celebrem en comunitat un punt i final.
És important saber posar punt i final quan les coses funcionen. Celebrem que ha valgut la pena, que ens hem sentit créixer i ens hem tornat millors persones. Celebrar i mirar-nos l’èxit és un exercici que ens permet gaudir dels encerts, també mirar els errors per continuar, a qui li vingui en gust, sota altres formes, fent d’aquest món un espai més habitable.
Acabem però ens sentim satisfetes i satisfetes perquè hem contribuït a l’existència de Mostavi Saradnje (ponts de col·laboració) una associació de mestres, multicultural e independent a la que ens uneixen multitud de vincles i emocions.
Per acabar, si hagués de dir què és el  millor de MxB, per a mi és que ara li puc traspassar aquesta experiència als meus nets.
Moltes gràcies

Carme, Leo, Ester, Dolors F, Isabel, Marga, Assumpta, Mercè de Febrer, Lali, Carles, Eugènia, Dolors P, Rafael, Andreu, Maria Josep B, Vicens i moltíssima gent que m’haureu de perdonar però tot i tenir-vos en el cor, no em surt el vostre nom. Entre totes aquestes persones, també vull reconèixer el grup de traductores i traductors qui, amb la seva implicació i els seus consells, ens han orientat tant i tant.

PD: T’animes a continuar? Mira aquest enllaç: http://www.districte11.org/objectius.htm

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s