Quines pràctiques culturals fomento en el marc d’una educació científica ciutadana?

Des d’un punt de vista socioconstructivista, de cognició situada i alliberador; considero l’experimentació com a una pràctica cultural pròpia de la humanitat. Pràctica que la humanitat ha anat desenvolupant i millorant al llarg de la seva història, interaccionant amb el món,  mentre l’intentava comprendre i augmentar la felicitat de l’espècie.

Des d’aquesta perspectiva, es pot establir un paral·lelisme entre l’adquisició del llenguatge i una determinada forma de mirar i pensar. Si fem nostre el llenguatge utilitzant-lo per participar en la vida de la comunitat en la que hem nascut i els nostres primers contactes amb instruments es produeixen en un context social  (Mercer,N. 2000); per què no hauria de passar el mateix amb les formes de fer i de pensar dels científics?

Des d’una perspectiva competencial, podem relacionar l’educació científica amb les pràctiques pròpies dels científics.

Experimentació_seminari2012_UAB

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s