Homenatge a moltes i molts mestres

Mira les formigues!

Silencioses, sense fer soroll van amunt i avall. Carregades a més no poder, procurant que en el seu niu no hi falt res. De sobte un camió trenca la filera d’esforç, una pluja els ofega l’entrada, o potser el foc els allunya les fonts d’aliment. Però elles, a poc a poc, silents, van fent, van fent, van fent…

…perquè tenen clara la seva missió i, vinculades a la millor tradició pedagògica d’aquells temps republicans, també a alts valors humanistes, saben que fan el que s’ha de fer i es conformen amb la rialla d’un petit, o el record, o que algun alumne, anys després els saludi pel facebook o al carrer.
La meva veu és fluixeta, no arriba gaire lluny, però tot i així vull donar a conèixer aquest antic esperit tenaç que em trobo en escoles que visito. Les retallades de la Consellera estan afectant de ple al treball de moltes escoles. Però elles i ells, fan i desfan perquè l’alumnat, els seus nens i nenes, amb noms, cognoms, mocs i rialles no ho notin.
Veig equips directius que pleguen quan és fosc; que han treballat fins a finals de juliol i/o els darrers dies d’agost. Se de mestres i equips que s’han espavilat buscant-se formes de tenir la formació que el Departament no els dona. Se d’equips que pateixen perquè no sabem quan de temps podran aguantar el que suposen els esforços d’innovació amb les retallades de plantilles i d’horaris. Però el Govern ha de dir que no, que les seves retallades no afecten a la qualitat; com si negant la realitat s’aconseguís quelcom de positiu.
NO seria més honest acceptar que les retallades sí afecten la qualitat de l’educació?
No seria més humà reconèixer i agrair públicament l’esforç de tanta i tanta gent, amb nom i cognoms?
No seria més just treure els diners d’on son?
No ajudaria que el nostre govern es comprometés a restablir els nivells de recursos humans quan abans millor?
Haurem d’anar aixecant un moviment que, aplegant esforços i des de la satisfacció de fer bé la nostra feina, reclami polítiques que aturin aquest desmantellament de l’estat del benestar que començàvem a tenir.
Escribint aquesta entrada m’he trobat l’article “La Perdida de lo simbólico” de Josep Ramoneda on encara que estigui escrit sobre el govern español, també serveix pel nostre. L’article acaba  d’aquesta manera:
“Y el dinero es la coartada para aplazar los verdaderos debates políticos y para quitarle la palabra a la ciudadanía. Todo pendiente para un hipotético después de la crisis. ¿Cuando esta pase quedará todavía democracia o habrá triunfado para siempre el oro y la insolencia? En tiempos de hegemonía del poder financiero, la ideología y el dinero se funden en una sola cosa: es este el depositario de la capacidad normativa. Sin alternativa, a la política solo le queda el triste papel de sirvienta.”
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s