Hem perdut en Carlos. Un gran amic. Un lluitador perquè les matemàtiques no fossin trivials ni l’ogre del currículum. Un divulgador de la racionalitat que tenen les opinions inicials de les nenes i els nens ja des de ben petits. Un propulsor de la porfessionalitat crítica dels i les mestres. Un conversador incansable, una persona molt especial que trobarem a faltar.
La seva mort ens deixa un enorme buit. Insalvable buit. Ens retorna a la humilitat del seu exemple.
Som ben poca cosa, per sort ens tenim els uns als altres.
Avui a l’acte d’homenatge per en Carlos la seva filla ha llegit un poema senzill, que com ella mateixa ha dit volia donar a entendre com era el seu pare:
Compañera
usted sabe
que puede contar
conmigo
no hasta dos
o hasta diez
sino contar
conmigo
Moltes gràcies Carlos per tot el que ens has ensenyat.
Un gran mestre que vaig tenir el plaer de conèixer com a alumne quan jo estudiava magisteri al Blanquerna. Les seves classes sobre aprenentatges bàsics eran fantàstiques. Moltes gràcies Carlos per ser el nostre Mestre.