A l’escola pública també avui, es creen escoles de demà.

El passat diumenge 19 de desembre vaig veure  Redes 77: Crear hoy las escuelas de mañana . En aquesta ocasió, Eduard Punset entrevista a Richard Gerver i es presenten un conjunt d’iddes molt interessants. Recomano mirar el programa perquè el trobo eloquent i diu coses importants. Si hagués de fer una crítica al porgrama seria l’enuig que em genera el fet de no aparèixer cap exemple d’escola pública.

Jo mateix conec un bon grapat de professionals i escoles del nostre país que no només coneixen aquestes idees i d’altres sino que ja fa temps les venim portant a la pràctica.

Podría escriure el nom d’unes quantes escoles publiques que avui, ja són escoles de demà perquè fomenten la participació de l’alumnat en la vida quotidiana de l’aula. Escoles en les que el treball diari es basa en la indagació a partir de preguntes o de problemas per resoldre, sempre connectats (o el més connectats possibile) a la realitat, fins i tot cercant una utilitat social. Escoles que tenen molt present la centralitat dels alumnes. Centres que participen en la construcció de les identitats personals promovent espais públics de debat, de contrast d’idees i propostes per a ser realitzades i posteriorment comprovades.

Uns centres que mantenen unes expectatives culturals riques i altes per als seus alumnes, allunyades dels mínims tant populars.  Uns espais preocupats perque els nens i les nenes trobin sentit a allò que fan. Unes escoles conscients que raó i emocions van de la mà, que la gestió de la informació es troba a mig camí de la saviesa. Una educació basada en la comprensió . Uns equips de mestres compromesos amb la seva professió, amb els seu alumnat i amb la innovació que eleva el nivell de qualitat.

De fet, els professionals que estem compromessos amb la innovació necessitem reconeixement. Sovint ens trobem altres professionals que els resulta fácil trivialitzar l’esforç i la dedidicació que suposa introduir millores importants en el dia a dia de les aules. Massa sovint, topem emb la incomprensió de l’administració educativa que ens mesura a totes i a tots pel mateix forat d’unes proves obsoletes. Dia a dia hem d’esforçar-nos i explicar-nos, a vegades fins la saturació, a inspectors i famílies.

Ens trobem poc acompanyats, amb  families que desde tota la seva legitimitat de pares, dubtem del que fem perquè ells van viure una escola del segle passat. Famílies que potser pensen que estem experimentant amb els seus fills.

Massa sovint, topem amb uns polítics que en saben poc d’educació. Necessitem uns polítics que reconeguin aquesta feina quotidiana, sòrdida, rica i important. Que s’inventin el que calgui perquè un concurs de trasllats no desmunti equips eficients, ni projectes compartits. Necessitem uns polítics al servei de l’educació pública i no que l’educació estigui al servei dels partits, ni de les carreres polítiques. En fi, necessitem una adminstració que reconegui els esforços i acompanyi als professionals compromesos per aconseguir que cada dia, més aules del nostre país siguin espais amb expactatives altes,  lliures d’amences i essencialment creatius.

Però avui està núvol i plovisqueja. I això em fa pensar que…  encara somio truites.

Anuncis

3 thoughts on “A l’escola pública també avui, es creen escoles de demà.

  1. Permet que et copïi el comentari que he fet al web de Redes:

    Estoy completamente de acuerdo con Ana Mar y con lo que dice el Sr. David Vilalta Murillo en su blog.

    Las tesis expuestas en el programa son interesantísimas y muy acertadas. El punto que me parece más flojo es que se ponga una escuela privada como ejemplo. Os propongo, sin ir más lejos, la escuela pública de mis hijos, la Escola Josep Mª Jujol de Gracia, en Barcelona: http://www.xtec.es/centres/a8042780/. Quizás su web no tenga todos los adelantos tecnológicos de la del SEK y también es probable que la escuela no tenga tantos TIC ni tantos TAC (no quiero decir que no los tenga, que sí los tiene), pero olvidamos algo ESENCIAL, algo extremadamente importante a la hora de educar a nuestros hijos: TENEMOS LOS RECURSOS QUE TENEMOS. La escuela pública tiene unos medios limitados, al igual que la mayor parte de la humanidad, y hemos de exprimir estos medios para conseguir el máximo con ellos. Pero no podemos pedirle peras al olmo. No nos engañemos: cuando se tienen muchos medios es mucho más fácil ser excelente, pero no debemos olvidar que hemos de adecuar los objetivos y los medios a los recursos de los que disponemos. Los niños deben tener en cuenta también esta realidad.

    Por otra parte, está muy bien que los alumnos del SEK comparen lo que tienen ellos con lo que no tienen los niños en África, pero ¿hace falta irse tan lejos? ¿No podrían echar una ojeadita al Raval, y es sólo por poner un ejemplo? Ver los problemas de gente que está muy lejos no ayuda a tenerlos más presentes. Que hagan una excursión a cualquier escuela pública del Raval o del Bon Pastor de Barcelona, o a una de Carabanchel en Madrid, zonas deprimidas, por desgracia, no faltan en este país. Ahí podrán ver desde niños pertenecientes a familias de clase media (los menos) a hijos de prostitutas que reciben atención para poder ducharse y vestirse con un mínimo decoro o hijos de familias desestructuradas, etc. Y esto sucede en este primer mundo, a la vuelta de la esquina. Los pobrecitos niños del África lo pasan mal, es cierto, pero nuestro vecino de al lado también y es mucho más fácil ayudarle a él.

    • Hola Ana,
      en primer lloc moltes gràcies per participar en el blog.
      Estic d’acord amb tu. De fet vaig utilitzar el programa de Redes perquè quan el vaig veure, escoltant el Sr. Richard Gerver, em vaig sentir identificat amb les seves idees. Conec a moltes i a molts mestres d’escola pública que dia a dia porten a la pràctica idees semblans a les que diu aquest senyor. Sovint aquests mestres s’han d’explicar molt, tant a companys, com a mares i pares, com a la mateixa administració. Per això vaig creure que fer referència al programa Redes, era una forma més de legitimar aquests mestres. Per a mi, també és una debilitat del programa el fet que no posin cap exemple d’Escola Pública, que n’hi ha i els conec en primera persona. Imagino que si Redes només va posar d’exemple l’escola SEK és perquè el Sr. Gerver hi té alguna relació. Però m’agradría molt que el Sr Punset, s’animi a fer un porgrama sobre les innovacions que s’estan coent, dia a dia, en les escoles públiques del nostre país.
      Per la feina que estic fent, darrerament tinc molts contactes amb mestres, mares i pares d’escoles públiques. Trobo molt important que els mestres i els pares comparteixin complicitats. Que els pares, des de la vostra funció de pares i els mestres, des de la seva funció de mestres, sense barrejar papers, mirem plegats pel millor dels vostres fills i dels nostres alumnes. La meva experiència em diu que quan els pares se senten orgullosos de l’escola on porten el seus fills, com és el teu cas, la cosa funciona.
      També és cert que les didàctiques no són les mateixes que les que hi havia quan tu eres alumna. (Perdona l’atreviment perquè no se la teva edat) Avui dia, l’escola necessita innovar força i per això també és important que els pares estigueu disposats a comprendre aquestes noves formes d’ensenyar (que tampoc són tant noves, ni cap experiment). En això, la Conselleria també podria donar un cop de mà.
      Gràcies

  2. Hola David,

    Tinc dos nens en edat escolar (10 i 7) i sempre he tingut molt clares dues coses: la primera és que m’implicaria en l’AMPA de l’escola on dugués els meus fills i la segona que aquesta escola seria pública.

    Crec en l’escola pública i, des que estic a l’Escola Josep Mª Jujol, només he vist feina ben feta. A més, fa uns mesos que sóc la presidenta de l’AMPA i com a tal tinc l’oportunitat de seguir de prop la vida de l’escola. És una vida complicada, plena de d’aspectes diversos, molts dels quals no tenen relació directa amb l’educació i moltíssims i molt complicats que sí en tenen. Metodologia, coordinació, activitats complementàries, sisena hora, projecte Comenius, Agenda 21…

    En referència al reportatge de Redes, és una gran llàstima que s’hagi centrat exclusivament en l’escola SEK. Què faria aquesta escola si tingués, no ja un 30% d’immigració com el Raval, sinó un 10% com a Gràcia? Què faria aquesta escola amb els mitjans de què es disposa a l’escola pública? Estic absolutament convençuda de que una gran escola no es fa amb grans mitjans i seleccionant els alumnes, sinó optimitzant els recursos per tal d’obtenir, amb allò que es té, uns resultats òptims. Per cert, sembla que el senyor Richard Gerver va visitar l’escola SEK del reportatge el dia 22 de febrer (http://www.sek.es/index.php?section=colegios/catalunya/noticias&item=2708) i el dia abans va estar en un altre centre del mateix SEK (http://www.sek.es/index.php?section=colegios/ciudalcampo/noticias&item=2710). És una llàstima, això no parla precisament a favor del gran programa que és Redes.

    I és veritat que els professionals de les escoles públiques s’hagin d’anar justificant per tot. Sembla que el fet que l’educació sigui gratuïta i no s’hagin de pagar quotes extres faci que els professors no hagin de ser tan bons. Qui parla en contra dels professionals de la privada? I de la concertada?

    Gràcies pel debat, David. És un tema apassionant, llàstima que haguem de gastar tants esforços en defensar la tasca de la pública que, crec que és general, és molt bona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s