El futur de l’educació: competència o cooperació?

Som en temps de crisi. Tothom parla que invertir en educació és una necessitat, sobretot en èpoques de dificultats. Mentre s’escriuen i es diuen aquestes coses, també es pordueixen atacs descarnats a la nostra qualitat de vida. I ho comprenem, jo ho compreng: estem en temps de crisi i ens hem d’estrènyer el cinturó pel bé comú, que està vinculat al meu bé particular. Just!

Però em fa l’efecte que això no és igual per a tothom. Noto com si ens estiguéssin preparant per acceptar grans retallades, per trobar lògiques i normals coses impensables.

Penso que estem visquen un moments de confusió, en els que hem d’estar alerta per no acabar combregant amb rodes de molí.

Un detall:

Diumenge llegeixo un bon article de l’Antoni Bassas al diari ARA, titulat “Els Estats Units volen jugar la Champions”. En el penúltim paràgraf es pot llegir:

“Deia Obama que s’ha acabat fer anar la targeta de crèdit tot el dia. (referenit-se als EEUU) (…) Les prioritats són les inversions en educació, innovació i estructures. Les escoles han de poder competir entre elles, per veure com s’ho fan per millorar els resultats, i per contractar i retenir els millors professors.”

En el següent paràgraf, ja adreçant-se al lector català escriu:

“Sentint-lo pensava en nosaltres, sempre a l’avantguarda i ara amb un fanal apagat: crisi econòmica, allau inmigratòria, trompada nacional amb la sentencia de l’Estatut. I malgrat algunes insuficiències tant bàsiques com la falta d’un estat que vetlli pels nostres interessos, també és veritat que mai com ara havíem tingut tanta capacitat de guanayr-nos el futur. Si no despertem ara, potser ens adormirem per sempre.”

Estic d’acord amb l’Antoni Bassas en que en èpoques de crisi s’han de gestar i es poden gestar les oportunitats. Però penso que hi ha altres models que el d’EEUU.

Aterrant en educació, aconseguir un sistema educatiu de més qualitat, al meu entendre, passa per repensar les escoles, els instituts i les universitats. Però no cal fer-se des del paradigma del mercat introduint la competència entre escoles com a fórmula per fer que espavilin i millorin. Per cert EEUU tampoc és dels primers en les proves PISA.

Molt possiblement, si pretenem millorar el sistema educatiu des d’el competir, ens passarà com en la crisi econòmica: l’han causat uns i la paguem els altres.

M.A. Santos Guerra, fa poc ens parlava d’una escola portuguessa que està en els primers llocs del ranquing en el seu país. És una escola tramposa, elitista, racista, excloent, que fa fora els alumnes que no arriben els estandars que ells busquen i  aconsellen als seus alumnes que no vagin a classe el dia que es passen les proves per deterimanr la qualitat del centre.

Per afrontar les reformes necessàries que la nostra educació requereix prefereixo l’analogia o la metàfora que ens ofereix la Lynn Margulis:

«Kozo-Polyansky decía que la innovación en la evolución emerge de la simbiogénesis. Pero añadía que las asociaciones estaban seleccionadas por selección natural. Se necesitan las dos teorías.»

És a dir la cooperació ben entesa, pot ser un camí molt eficient.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s