Te’l recomano

… La intenció va ser clara des del primer moment, es pretenia fer públiques unes idees que permetessin interpretar el concepte de competències, no des d’una perspectiva tecnicista sinó des d’una perspectiva més humanista(…)

El llibre que us presentem ve a ser un calidoscopi, un conjunt d’aportacions que permeten formes diverses, interpretacions que han d’oferir imatges de la nostra realitat escolar des de perspectives diferents però totes orientades a la millora de l’escola. No pretenem oferir una guia didàctica, ni unes orientacions, sinó un conjunt de rflexions que obrin un debat per avançar conjuntament com a professionals…

Carmina Bosch i Marga Teixidor

T’adjunto (al meu entendre) 12 bones raons per llegir-lo:

“…en un món en canvi, aprendre no consisteix a processar un conjunt d’afirmacions i habilitats sinó una manera de pensar, de relacionar-se i d’actuar.

Quan es llegeixen aquestes llistes tant exhaustives de competències un pensa que potser té raó qui diu que el saber progressa, però la saviesa ens abandona.” Pilar Benejam.

“Els ensenyants acostumem a dedicar molt de temps a corregir exercicis i treballs de l’alumnat, però és una feina que té molt poca utilitat per a l’aprenentatge, sobretot si només es retornen els treballs posant comentaris… o una nota o un número.” Neus Sanmartí

“Un currículum organitzat de manera competencial parteix de la idea que el coneixement s’estructura en el marc d’activitats pràctiques a les quals es dóna desposta de manera conjunta amb d’altres. Es tracta de mobilitzar el repertori de coneixements per fer front a un repte cognitiu alt o allò que podríem considerar com preguntes autèntiques. Tot plegat comporta posar en el centre d’atenció el terme situació. Es tracta de crear situacions d’ús de la llengua que responguin a una pràctica social i que presentin unes exigències determinades.” Juli Palou

“Les deliberacions són part important del procés. No es tracta tant de presentar als companys de la classe productes fets i acabats, com de posar en contrast allò meu amb allò dels altres. En aquest posar en contrast, establir un joc basat en jo m’esforço per trobar coses en tu que em sorprenguin i em serveixin i tu t’esforces per trobar coses en mi… « David Vilalta

« Hem de generar situacions, més que activitats. Són exemples de situacions coses tan diverses com la lectura col·lectiva d’un llibre, la presentació habitual d’experiments, una notícia, l’explicació d’on hem anat de vacances, els interrogants d’un projecte, decidir com fer unes maquetes, una explicació a un altre grup d’alumnes, una conferència d’un pare, una visita a un museu o una excursió al camp, una discussió sobre una obra d’art… Totes aquestes ofereixen oportunitats generades per la vida social de l’aula i que potencialment estan farcides de coneixements diversos.” Albert Rigol

“M’orienta a la construcció conjunta, amb els meus alumnes, d’un món on tothom participi d’un projecte que li faci sentir l’emoció d’aprendre, la il·lusió de saber, de descobrir, d’investigar, d’experimentar, d’escoltar i d’explicar. I d’admirar-se de la vida amb els altres. Un món on tothom se senti inclòs, compromès, encuriosit i capaç.” Helena Forrellad

“No és possible aspirar als objectius d’autonomia, creativitat i responsabilitat, si no es deixa als infants aquesta possibilitat de crear-se estructures organitzatives pròpies a l’hora de planificar, i dur a terme, algunes de les activitats que fan a l’escola i a l’aula. “És conegut abastament que quan el que regeix un sistema està massa estructurat, jerarquitzat i controlat, malgrat que se suposa que tot plegat es fa amb la bona intenció de millorar-ne el resultat, finalment acaba passant el contrari del que hom  preveu…” Carles Parellada

“Podem ensenyar als nens i nenes i nois i noies que el procés creatiu és alhora un procés reflexiu i que, treballant d’aquesta manera, ells són autors de La seva pròpia proposta artística. Són els qui decideixen què i de quina manera volen expressar plàsticament. Serà important tenir present la metacognició, aquesta reflexió sobre El propi procés d’aprenentatge, com un mitjà perquè l’alumne/a comprengui allò que fa. És important la idea de reflexionar conversant sobre l’experiència creativa.” Dimas Fàbregas

“Escollir un bon context de l’activitat és clau perquè l’alumnat percebi que el treball que ha fet té sentit i li pot ser útil. A més permet que l’alumnat es plantegi preguntes i manifesti els seus models explicatius inicials. A partir d’aquests  es podrà començar a contrastar punts de vista, buscar informacions, fer experiments, buscar evidències, per finalment, abstreure les idees bàsiques que possibilitin la transferència a la interpretacions de fets i situacions relacionats però diversos.” Conxita Márquez

“… creiem que hem de vincular la preocupació pel desenvolupament de pràctiques educatives que ens permetin ensenyar competències amb l’interès per marcs curriculars més coherents i fonamentats que els que hem fet servir en el sistema educatiu fins ara.

… el contingut està relacionat amb el significat; només uns continguts coherents, estructurats i ben fonamentats poden suportar el pes de significats valuosos. Si buidem de contingut les interaccions de les aules en els processos didàctics, buidem també de significat les comunicacions que poden generar-se o les experiències que s’hi poden viure.” Carlos Gallego

“Si només hi ha temps per a l’acció no hi haurà espai per a la reflexió. Per això és tant important que els centres siguin capaços de buscar un temps i un espai per analitzar si estan aconseguint les fites que es proposen i si estan afrontant els canvis que la vida els planteja. Els centres que no tenen espais de reflexió, que consumeixen tots els recursos temporals en la gestió de la quotidianitat, són centres condemnats a la rutina, amb poques eines per afrontar l’esdevenidor.” Maria Masip

“Els infants i adolescents possiblement posseiran majors competències ciutadanes si estan en contacte amb educadors i educadores que siguin testimonis de « bona ciutadania ». Si ho són tindran aquella capacitat d’influir en l’ànim dels seus educands i transformar-los. Lluís Duch diu que “El testimoni no demostra res, sinó que es limita a mostrar exemplarment amb la seva pròpia vida allò que pensa, diu i fa no sols és interessant, sinó que a més satisfà les aspiracions m és fondes i decisives de l’esperit humà”. Entenent que la paraula exemplarment aquí vol dir ser exemple, no posar-se d’exemple.” Agnes Boixader i Jordi Canelles

Anuncis

5 thoughts on “Te’l recomano

    • Tenim previst presentar-lo el 6 d’octubre amb un recital de poesia al Campus de Bellaterra. AAbacus el pòts trobar o si en spodem veure te’n puc passar un.
      Petonets i Bon estiu.

  1. Me’l vaig llegir durant l’estiu i em va semblar molt interessant. Mentres llegia anava comparant la meva manera de fer les coses i crec que vaig per bon camí, però n’he d’aprendre molt. Van bé llibres així!

    • Hola Carme, gràcies per fer un comentari.
      Aquesta feina que tenim és així: mai pots considerar que en saps prou.
      Per a mi, és un dels seus encants.
      Estic segur que la gent que hem escrit aquest llibre també podem aprendre coses parlant amb tu.
      I no ho dic per quedar bé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s