Educació ciutadana i 1×1

Sóc un immigrant digital. Em costa suor aconseguir els papers per fer-me legal, però quan m’hi acosto descobreixo el que encara em falta. Mirant enrere, veig que la meva vida sempre ha estat així. Amb menys vertiginositat, però. La vivència de que quan arribes a un lloc descobreixes el que et queda per saber ens fa ser humils. Bé, potser no a tothom.

Per això, fa uns anys va aparèixer el concepte d’aprenentatge per a tota la vida: no ho podem saber tot. A més, una bona part d’aquest tot canvia o varia sovint. 

La introducció massiva de les tic als centres i a les aules em sembla fantàstica. Ens posa el món a l’aula, democratitza el coneixement. També fa necessari que aprenguem i ensenyem a ser més crítics. Per internet corre de tot i, si no vigilem, ens podem empassar rodes de molí.

Ens pesa una tradició didàctica reproductiva. La diferència entre la reproducció i la ciutadania es troba en tenir criteris, en saber pensar per a un mateix, en saber el que busques, encara que siguin intuïcions. En saber quan has de reproduir.

Per reproduir ordres, algoritmes, estan els robots com el Ri-man2 de la imatge. Una tecnologia que avança i ens pot facilitar la vida.

Però per prendre decisions, estem les persones i aprendre a prendre decisions es fa en societat. Ens ajudarà l’1×1 a ser ciutadanes i ciutadans més capaços de prendre decisions?

Jo espero que si.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s