Quan aprendre és conviure dialogant per comprendre alguna cosa.

 Educar l’alumnat per a exercir com a ciutadans capacitats per pensar per si mateixos, solidaris i competents per prendre decisions, hauria de formar part de les pràctiques docents en qualsevol dels moments del dia, no només a les hores de tutoria o a les classes d’educació per a la ciutadania.

Si volem ciutadans amb esperit crític, els nostres nens i nenes s’han d’acostumar a comprovar que no tothom pensa, ni fa igual. Prendre consciència de la diversitat i aprendre a moure-s’hi exigeix practicar-ho. És a dir, que acostumem els nostres alumnes, ja de ben petits, a donar raons, a veure que no tothom de la classe dona les mateixes raons, a contrastar les raons pròpies amb les de l’altre i prendre alguna decisió al respecte.

Per exemple, acostumar als alumnes a conversar sobre com calculen, sobre com ha fet cadascú un determinat càlcul; des de l’exercici de la ciutadania democràtica suposa que tothom es pugui expressar sense ser vilipendiat, exigeix l’exercici d’un respecte exquisit. Des d’un punt de vista pedagògic suposa l’establiment d’unes normes de debat que inclouen les formes en com cadascú representa el que vol dir perquè els altres l’entenguin. I des del rigor necessari per l’aprenentatge es fa precís generar unes formes de validar les pràctiques i les idees que es generen al grup, comptant que formem part de la polièdrica cultura humana.

Si volem una ciutadania participativa ens hem de preguntar sobre quina és la implicació, ja des de P3, del nostre alumnat en el funcionament de l’aula, en l’establiment de les normes i costums de convivència que també són de treball i per tant d’aprenentatge. Ja que participar és decidir. Quins marges de decisió té l’alumnat?

De la mateixa manera que els adults no podem decidir conduir per l’esquerra, o el preu del petroli; el marge de decisió dels alumnes també té límits.

Quants nens i nenes veuen aparcats els seus interessos, o tractats de forma parcial o amb trivialitat perquè no toca? A quanta gent se li continuarà esquarterant de forma artificial el pensament? Si volem una ciutadania lletrada amb capacitat de prendre decisions que modifiquin el seu entorn de forma positiva, necessitarem que el nostre alumnat entri en contacte amb la realitat. I cultivant una sensibilitat per les ambivalències, prengui consciència que formem part de l’espècie humana que des del seu origen ha anat prenent decisions que s’han transformat en idees, tecnologia, documents, mètodes, instruments… cultures que ara tenim a l’abast i podem relacionar amb els nostres problemes o desitjos per prendre “bones decisions”.

És evident que aquesta dinàmica suposa esforç i entrega professional: els qui ho hem tastat coneixem les seves potencialitats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s