Què és la pluja àcida?

Fa temps, una mestra de Rubí em comentava que una alumna seva de P5 li havia dit:

–          Senyu mi mama dice que la que tiene que hacer preguntas eres tu.

Aquesta expressió em portà al cap una diapositiva de la Neus Sanmartí que ens explicava més o menys:

Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar què li havia ajudat a ser científic, respongué:

“Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: “Què heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?”  

Quina diferencia!

Avui és un dia qualsevol de fa més de 6 anys.

He pogut entrar bé per la Meridiana, però tot i que tenia temps, trobar aparcament ha fet que hagués de córrer per no arribar tard a l’aula.

En Gerard porta un tros de diari a les mans. Mentre els nens i les nenes van arribant, jo m’acosto ara a un, ara a l’altre i faig vida social. Des de principi de curs he volgut que aquests cinc primers minuts del dia siguin molt naturals. Això m’obliga a tenir ulls al clatell, perquè hi ha dies que algú arribar amb els cables creuats.

–          Caram Miquel, quina camisa més maca que portes avui!

–          Me la va regalar el meu avi…

(…)

M’he acostat al Gerard i hem negociat que ens explicarà la noticia que porta. Comentem la noticia i ens disposem a continuar amb les nostres tasques quotidianes. Noto que la conversa ha generat expectatives. Penso que el tema podria esdevenir una experiència de coneixement interessant que, a més, podria enfortir els lligams i el sentiment de pertinença al grup, en el sentit que a mi m’agrada.

Per la tarda, una estona  abans de plegar proposo als alumnes:

–          Què us sembla si investiguem una mica sobre això de la pluja àcida que hem parlat al matí?

Es produeix un cert debat, sobre les ganes o no. Al final sembla que interessa a tothom i dono indicacions:

–          Doncs has de buscar informació sobre què és la pluja àcida. Amb la informació que trobis fes un document d’un full, on expliquis el que has entès i creguis que ens pugui servir per parlar-ne. T’anirà bé fer un dibuix. Ja saps que hauries de consultar més d’una Font d’informació. El dimarts de la propera setmana penjarem el que porteu, perquè pugueu mirar el que ha portat tothom i després  de mirar-ho en farem una conversa.

Abans de dimarts comencen a arribar dibuixos i informacions diverses. El tema de la pluja àcida, és un tema de conversa informal entre força alumnes, al pati, a classe mentre es fa alguna rutina, pels passadissos…

Veig com, poc a poc, de la mà dels nens i les nenes el tema es va tornant complexa. La diversitat d’informacions que arriben, ens permetrà tenir una comprensió més àmplia del fenomen. També adverteixo, que no n’hi haurà prou amb una conversa oral, sinó que haurem de realitzar alguna experiència per fer-nos alguna idea més profunda. Necessito informar-me, ja que arriben coses que s’escapen del que se.

Apaeixen dibuixos que expressen una relacions multi causals.  Algú parla dels hidrocarburs que són contaminants àcids; que es produeix una transformació química que combinada amb l’aigua es transforma en neu i pluja àcida.  El Max ens explica que “ el fum de les fàbriques es barreja amb l’aigua dels núvols i es converteix en àcid. Que l’àcid barrejat amb l’aigua condensa i cau. Que si plou bastants cops l’àcid fa malbé els arbres, però que si no fem servir tant les fàbriques no passarà.

L’Unaí  porta una altra informació: “L’aigua de pluja no contaminada té un PH entre 5,5 i 7,5 La pluja àcida un PH que oscil·la entre 3 i 5.”

Molta informació que hem d’anar comprenent, contrastant. L’Unaí ens obre una porta per investigar què és el PH vinculat a  la nostra vida quotidiana.

Els dibuixos, les informacions, algunes experiències que fem a l’aula formen part de la conversa que ens ajuda a comprendre millor el fenomen. Conversar amb informació, cercant una explicació personal i col·lectiva facilita que aflori pensament usant ambivalències: el Miquel ens explica: – “Si els que estan a les fàbriques l’únic que fan és anar creant fum. Vale que ho necessitem per construir coses i tot això; però s’estan fent mal a ells mateixos perquè aquests fums són tòxics.

Al final del procés plantejo als alumnes la següent pregunta:

–          Què creus que podries fer per cooperar en la disminució de la pluja àcida?

I elles i ells, amb 7-8 anys contesten coses d’aquest tipus:

No anar molt amb automòbil, no gastar tanta calefacció, no gastar tantes coses i no gastar tanta energia.

Intentar no encendre sempre la calefacció.

Ajudar a que no es faci tant fum.

Que no hi hagi centrals tèrmiques, faré servir poc el cotxe.

Viatjar en transport públic, fer servir la bicicleta. ( un alumne amb ACI)

No fer servir tant les coses que contaminen, com els cotxes.

No tirar porqueries.

Enviar cartes a les centrals tèrmiques.

Que hi hagi cotxes sense escape.

Que construeixin cotxes que no facin tant de fum. Que no construeixin més centrals tèrmiques…

Les finestres de la casa tancar-la i així no tindré fred i no caldrà obrir la calefacció.

Avui, uns 7 anys després veig que el procés hauria pogut ser més ric. Però del que estic segur és que aquesta experiència va ajudar a que després passessin coses extraordinàries amb aquest grup. Tant que encara les recordo.

I crec que en el fons va ser perquè en el meu interior habitava una veu semblant a  la de la mare d’Isidore Rabí, tot i que no la coneixia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s