Són les cinc del matí. No cal que soni el despertador. Obro el ulls, m’esmunyo entre els llençols gaudint d’una sensació d’escalfor especial. Em fa mandra sortir del llit… però:

Obro la llum del lavabo. Em miro al mirall:   -Quina fila fas!, penso. I em disposo a millorar el meu aspecte.

 Mirar-me al mirall. Un fet quotidià, potser poc conscient, que m’ajuda a sortir de casa i formar part del món.

 Em miro al mirall quan sóc a classe? I a l’escola? Ensenyo als meus alumnes a mirar-se i mirar-nos al mirall?

 Hi ha dies, que al lavabo, quan em miro he de ser comprensiu amb mi mateix, fins i tot compassiu. El que veig no m’acaba de fer el pes.  Mirar-me al mirall, mirar-nos col·lectivament al mirall amb comprensió per millorar-nos. Crec que és tot un repte: potser el repte que toca avui per millorar la qualitat dels centres educatius.