El joc dels miralls

Són les cinc del matí. No cal que soni el despertador. Obro el ulls, m’esmunyo entre els llençols gaudint d’una sensació d’escalfor especial. Em fa mandra sortir del llit… però:

Obro la llum del lavabo. Em miro al mirall:   -Quina fila fas!, penso. I em disposo a millorar el meu aspecte.

 Mirar-me al mirall. Un fet quotidià, potser poc conscient, que m’ajuda a sortir de casa i formar part del món.

 Em miro al mirall quan sóc a classe? I a l’escola? Ensenyo als meus alumnes a mirar-se i mirar-nos al mirall?

 Hi ha dies, que al lavabo, quan em miro he de ser comprensiu amb mi mateix, fins i tot compassiu. El que veig no m’acaba de fer el pes.  Mirar-me al mirall, mirar-nos col·lectivament al mirall amb comprensió per millorar-nos. Crec que és tot un repte: potser el repte que toca avui per millorar la qualitat dels centres educatius.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s