Educació ciutadana i cultura de l’esforç

Avui, en un seminari de Mestres d’educació infantil i primària, ha sortit la discussió de la cultura de l’esforç. Algú ha tret el tema dels deures que es posen a casa. Un company ha argumentat la importància dels deures com una forma de fomentar aquesta cultura; com una forma de que els alumnes vagin agafant uns hàbits de treball i d’estudi fora de l’escola.

M’he vist emmirallat en la persona que parlava. Jo també havia pensat el mateix abans de tenir les entrades que amago sota el pentinat. Som una cultura de tradició judeocristiana que li dona valor al sacrifici i potser per això té tanta acollida aquesta idea descontextualitzada de la cultura de l’esforç.

Penso que les persones ens esforcen més o menys, en funció del sentit que té per a nosaltres allò que aconseguirem mitjançant l’esforç. El sentit de les coses està íntimament vinculat al significat que aquestes coses tenen per a la persona.

Per tant, crec que  si volem educar un esperit emprenedor, una actitud de superar les adversitats, una cultura de suportar certes frustracions que, sovint van vinculades al fet d’aprendre, cal pensar en el sentit. En el per – a – què esforçar-se.

Prefereixo pensar l’esforç com a tenacitat. Perquè una persona tenaç és aquella que no para fins aconseguir allò que busca. Què fa que un virtuós del piano no pari de tocar una melodia fins que la interpretació el convenci?

Quan els alumnes se senten subjectes del procés d’aprenentatge, quan tenen l’experiència de   que les seves idees, per equivocades que estiguin, també compten; el seu grau de tenacitat augmenta.

Prefereixo vincular la cultura de l’esforç a l’educació de l’esperit ciutadà. Aquest es basa en l’autonomia de pensament, en el criteri propi, en el sentit de comunitat i solidaritat, en la capacitat de prendre decisions. Parlar de cultura de l’esforç sense vincular-la a l’acció ciutadana, comporta educar súbdits: persones acostumades a obeir.

Educar persones compromeses i disposades a esforçar-se té poc a veure amb posar una pila de deures sense sentit per qui els ha de fer.

Anuncis

2 thoughts on “Educació ciutadana i cultura de l’esforç

  1. Ja sé que has ilustrat la teva reflexió sobre l’esforç amb aquesta imatge. Però la imatge m’ha recordat una xerrada que vaig fer una vegada a partir del mite de Sísif, mite que té un significat molt especial per a mi. Sísif i la renovació pedagògica tenen molt a veure, ja que continuament estan fent un gran esforç per recorrer un camí… i quan sembla que arriben a fer el cim, tot torna a recomençar, com la re-novació en la que continuament reprenem el fil perdut feia un temps… Camus té un text molt bell sobre el mite de Sísif, de fet és una interpretació molt suggerent, a partir de la bellesa del procés… Si el trobes, jo no el tinc a ma en aquests moments, i tens ganes, llegeix-te’l.

    • Hola Joan,
      gràcies per contestar i pel text que em regales. El buscaré i el llegiré. En el fons volia cridar una mica contra tota aquesta cantarella de la cultura de l’esforç posada en mans del PP, però també en mans de predicadors mediàtics i gent de les esquerres que tant t’emprenyen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s