Lectures

LLegir, una activita que enriqueix.

En aquest apartat hi pots trobar resenyes sobre lectures que faig.

Espero que t’aportin alguna cosa.

I… també si en vols fer algun comentari.

Per una educació científica humanista.

La democracia del conocimiento. Por una sociedad inteligente.

Daniel Innerarity, 2011 Ed Paidós.

Aquest és un llibre escrit des d’un pensament complex, la lectura del qual permetrà una altra mirada de la realitat. El text que convida a pensar en profunditat sobre el coneixement, la seva construcció i el paper que hi juguen tan les persones com les institucions. Llegir alguns episodis imaginant situacions d’aula o d’escola resultarà un exercici d’especluació recomenable.

Daniel Inneratity és catedràtic de Filosofia política i social, investigador a la Universitat del País Basc i director de l’Institut Globernance “Gobernanza Democrática”. A l’autor, li agrada comentar que tenen la seu en un espai de la Casa de la pau y els drets humans al palau d’Aiete Jauregia, a Donosti; antiga residència del general Franco. Ha escrit diversos llibres amt títols tan suggeridors com El nuevo espacio público o La sociedad invisible. També a rebut guardons

L’autor defensa el “aprecio por la política”; entenent la política no com a un saber d’experts, sino com una tasca de tothom sota l’eixoplug de que el saber no és “una cosa indiscutible”, ja que avui dia hem de “decidir sin certezas”, el que no vol dir que un o una no tingui conviccions.

Preocupat per com s’ha d’educar a la gent per a que “tengan convicciones firmes y al mismo tiempo verlas con cierto escepticismo”. Ens explica que un dels nostres problemes resulta d’una falta de visió de conjunt. Considera que la inteligència no està concentrada i, per tant,  el repte es troba en com connectar aquesta distribució de la intel·ligència.

Aquest llibre proposa que el repte actual consisteix en saber organitzar la informació amb sentit. L’accès i l’acumulació d’informació ja no són un problema principal. Inundats de dades, opinions, informes, etc, una habilitat necessària pre sobreviure consisteix en saber què has de deixar.

El coneixement s’ha estés i s’ha pluralitzat; com a conseqüència, el coneixement es torna més controvertit, discutible i alhora es relativitza la opinió dels experts. Això suposa un increment dels punts de vista i ens avoca a societats que cada vegada discuteixen més.

Si es pensava que el coneixement era una suma acumulativa que aportava més comprensió, avui ens trobem que “cada nuevo conocimiento provoca una ignorancia específica” i per tant necessitem de comprendre l’articulació entre coneixement i ignorància.

El llibre està amarat de passatges on colgar-se deixant fluir la imaginació. Convido a la lectora o al lector, que en un moment de serenor, entri en el text s’endinsi en la seva interpretació perosnal,

“contra una revolución digital entendida como una mera inversión en tecnología, o la sociedad de la información como una sociedad de las máquinas, el acento puesto en la interpretación (…)

Una sociedad de interpretes es una sociedad que reflexiona sobre sí misma, que discute y es capaz de hacerse cargo de la novedad que emerge en los procesos sociales.”

En definitiva, llegint “La democracia del conocimiento” un es carrega de reflexions i raons que milloren el sentit que cal donar a l’educació en aquets moments. “La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món (…) que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure(…) “ (Currículum per competències, annex 1, decret 142/2007 DOGC núm. 4915)